CONCENTRACIÓ “DIGUEM NO A EUROVEGAS”
- Quan? Diumenge, 17 de juny, a les 19h
- On? Plaça Sant Jaume, Barcelona
- Què? Concentració de protesta
Metro Jaume I o Liceu.
Us convidem a venir de verd i/o a portar eines, aixadelles, flors, i carxofes!!!
Cartell per difondre aquí.
Pels que veniu del Baix Llobregat, n’hi ha els seguents punts de trobada:
- Castelldefels: 17:45h Renfe
- Gavà: 17:45h Renfe
- Viladecans: 17:45h a la Renfe
- El Prat: 17.45h
- St Boi: 17h Estació FGC
- Cornellà: 18h Renfe
Despres xerrada col·loqui amb membres de ESTAFABANCA, ATUREM EUROVEGAS la PLATAFORMA D'AFECTATS PER LA HIPOTECA Y SANT BOI EN LLUITA... hi haura berenar popular y el cantautor-punk MATEOLIKA...
Els actes començaran a les 17:30 per no coincidir amb l'acte de L'esplai autogestionat Greska al qual donem suport...
aixi donc us esperem!!!!
LA LLUITA CONTINUA!!!!
COMMEMORACIÓ DE L'ACAMPADA DE L'ASSEMBLEA 15 M DE SANT BOI
DISSABTE 16 JUNY A LES 18 HORES A LA PLAÇA DE L'AJUNTAMENT DE SANT BOI
CELEBRACIÓ DEL PRIMER ANY D'ACAMAPADA DE L'ASSEMBLEA 15-M DE SANT BOITalment com han fet la majoria d'assemblees 15 M del Baix Llobregat als seus respectius pobles, l'Assemblea de Sant Boi també commemora l'any de l'inici de l'acampada a Sant Boi.
Amb el títol de "UN ANY A LES PLACES, UN ANY DE RESISTÈNCIA" hi han programat per al dissabte 16 de juny una sèrie d'actes ben engrescadors. Fem-ne un tastet.
- PRÒLEG: la gent més feinera s'ha citat unes hores abans -cap a les 16:30- a la Plaça de l'Ajuntament -o a la part de la Plaça de l'Ajuntament que deixen lliure les terrasses dels bars- per enllestir la infraestructura de l'acte (cadires, tendals, megafonia...)
- Obra de teatre "LES TRES PORQUETES DESNONADES". Els actes pròpiament comencen amb aquesta obra representada per la Comissió de Teatre del 15 M de Plaça Catalunya. Com canvien els contes, oi? Aquestes pobres porquetes corren el perill de perdre la casa pels nous perills que comporten els nous temps: mobbing, requalificacions... Com veieu, tot molt civilitzat i tot molt recargoladament malvat.
- No us puc dir com acabaran les porquetes, pobrissones. Tot dependrà de la reacció del públic. Però el cert és que les porquetes agrairien molt poder sentir la informació que s'exposarà a la XERRADA COL·LOQUI que s'esdevindrà immediatament després de l'obra de teatre. A més de sentir la veu de tothom que demani la paraula, tindrem l'ocasió d'escoltar les explicacions de les següents associacions o plataformes: PLATAFORMA ATUREM EUROVEGAS, PLATAFORMA AFECTATS PER LA HIPOTECA, PLATAFORMA ESTAFABANC i LA COORDINADORA SANT BOI EN LLUITA PER L'EDUCACIÓ PÚBLICA.
- Després tindrem un BERENAR POPULAR. I serà ben popular, no perquè no hi hagi menges de disseny, alta cuina francesa o esferificacions a l'estil de Ferran Adrià -vés a saber si n'hi haurà-, sinó perquè es farà a partir del que els participants decideixin portar-hi per al consum propi i per compartir amb la resta de la gent. Entrepans, batuts, pastissos, vinet, xocolata -en el sentit propi del terme-... Tot hi tindrà cabuda.
- I per acabar... Ah! Per acabar... CONCERT D'EN MATEOLIKA! A en Mateolika hom l'acostuma a catalogar com a CANTAUTOR PUNK -tot i que també en podríem dir "punkautor", "punk acústic"...-, i sí que ho és, de punk, en Mateolika, però no és un "punk de postal", sinó que ho és per l'esperit combatiu que l'anima i per unes lletres senzilles -aparentment senzilles, perquè no hi ha res més difícil que dir les coses de manera senzilla- que arriben com si fossin dards a la nostra intel·ligència i sensibilitat. En Mateolika no amaga les seves influències: per exemple, The Clash o Javi Chispes (Maniática, la Furia, Banda Jachís...) i, de fet, fa versions d'aquests autors, però, en aquesta línia, també té cançons pròpies sobre diversos temes -l'educació, les ONGs...- força reeixides i efectives.
En Mateolika també té un altre punt al seu favor: la seva empenta i les seves ganes d'interpretar i oferir les seves cançons, fins i tot en les condicions més complicades -Una nit, fa poquet, en la desapareguda Rimaia, va aconseguir captar l'atenció de la sorollosa munió de gent que allí ens hi trobàvem simplement amb la seva veu i la seva guitarra sense amplificar. I és que són massa indignes els nostres temps i massa les coses que cal expressar ara mateix com per esperar a tenir fama -i actuar en bons escenaris, amb bons equips de so i davant de multituds- per dir-les.
Ens veiem a la plaça!
#querellaPaRato
Watch live streaming video from spanishrevolutionsol at livestream.com
@15MpaRato: Canal streaming para seguir la presentación #querellaPaRato a las 11.30 offline y online.
Discurs al Ple de Sant Boi en nom de la Plataforma Aturem Eurovegas (29/5/12)
Al bloc de l'autor: http://bestiolesdemarina.blogspot.com.es/2012/05/discurs-al-ple-de-sant-boi-en-nom-de-la.html
Benvolgut alcalde, regidors i públic, des de la Plataforma Aturem Eurovegas volem deixar palès en aquest Ple les nostres raons per les quals gent diversa d’arreu ens ha portat a ser avui aquí.
Evidentment en 5 minuts no dóna temps d’exposar totes les raons en contra de la possible construcció d’una rèplica de la ciutat de Las Vegas a Europa, com va publicar el Daily Telegrah, novembre de 2011 que és quan va començar a aparèixer aquest tema sempre via premsa. I com bé és públic, un dels dos llocs candidats és el delta del Llobregat, l’altre és al sud de Madrid.
La premsa del nostre país es va fer ressò de la visita del sr. Adelson (màxim accionista de Las Vegas Sands) al president de la Generalitat. També
En primer lloc sobta l’oferiment de l’espai triat, tota la Marina santboiana, un sector de Cornellà, un serrell del nord del terme del Prat i arribant fins a la Marina de Viladecans: o sigui el Parc Agrari del Baix Llobregat, sòl no urbanitzable, el qual forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona juntament, per citar-ne un parell, el Parc de Collserola o el del Montseny. I contradient el Pla Territorial Metropolità de Barcelona aprovat l’abril de 2010 i que confirmava aquesta protecció...
És un fet, el plantejar fer desaparèixer l’espai no construït del delta per complet, que ni en temps del Franquisme s’havia arribat a plantejar un projecte similar: urbanitzar-ho per complert TOT. Amb l’arribada de la Democràcia es va voler confirmar que aquest espai no es destruís.
Fins a l’arribada d’aquesta proposta, la gestió del planejament del delta dels darrers anys havia estat a l’alçada d’un país avançat, sabent combinar i compensar, el creixement logístic, especialment el port, amb la protecció i actuacions de millora de l’entorn natural i agrícola, creant els consorcis del Parc Agrari i el dels Espais Naturals del Delta del Llobregat...
Ara, el fet que algú des de fora ens plantegi anar enrere i desfer el consens i la voluntat de totes les administracions amb competències sobre aquest territori, ja és motiu de rebuig.
Ens trobem amb la manca de transparència (als ciutadans no se’ns diu res de forma oficial), i d’ètica democràtica, que encara agreuja encara més la qüestió; i pel que fa al planejament i el seu menyspreu, abandonant el model seguit fins ara, propi d’un país europeu i madur, i la tornada a un nou desarrollismo tan criticat, al model del totxo que tan mal ens està fent, la veritat desconcerta i indigna... s’ens estan rifant el delta, el nostre model de territori!
En segon lloc, en el cas concret d’aquest projecte. Què voldria dir construir una ciutat com Las Vegas al bell mig de Marina?
En primer lloc, estem parlant d’un tipus de negoci en que els seus ingressos i atracció es basen en el joc i es complementen amb activitats comercials. No és el MIT de Massachussets precisament.
Què i qui pot venir a instal·lar-se al voltant d’aquest complex? De ben segur que no seran centres de recerca I+D. Perquè Sant Boi passarà a ser perifèria de Barcelona a ser perifèria de Las Vegas.
En segon lloc, segons el que s’ha anat sabent via premsa econòmica i generalista, la nova ciutat arribaria a una extensió d’unes 800 hectàrees; és a dir, una extensió urbana igual o superior a la de ciutats com Girona, Lleida o Tarragona.
I aquestes 800 hectàrees no són al desert de Nevada.Qualsevol projecte que vulgui ocupar aquest espai significa per Sant Boi i el delta la destrucció d’una quarantena de masies (gairebé totes! Cal Penyasco, Cal Tomabrella) i d’un paisatge cultural elaborat durant segles, amb quilòmetres de valls, pluvials i filloles, que ha donat fires com la Puríssima o activitats com la Carxofada.
En definitiva, la pèrdua de la nostra identitat com a col·lectiu i la seva substitució per una cultura de cartró pedra, banal i aliena al país.
Però hi ha més conseqüències de la pèrdua de l’espai agrari:
- dependència absoluta dels aliments que venen de fora (en contra de les polítiques actuals dels aliments de km0).
- Inviabilitat dels espais humits del delta, entre ells les basses santboianes de Can Dimoni.
- Agreujament de la disponibilitat d’aigua dels aqüífers del delta a causa de la limitació de recàrrega per infiltració per pluja i reg dels pagesos.
- Augment de la subsidència del delta, al construir-hi més a sobre.
- Afectació al recent recuperat Parc Fluvial del Llobregat, amb una gran avinguda a sobre...
Però concretant a Sant Boi, si mai cap projecte constructiu, el que sigui, i acaba venint i ocupant gairebé 1/3 part del nostre terme municipal, que significarà més enllà del que he dit fins ara?
Doncs ben senzill, abandonar el consens i desfer el model de ciutat i territori que entre TOTS, dic tots, hem anant bastint des de l’arribada de la democràcia als ajuntaments. És a dir, desfer les polítiques municipals d’aquestes últimes dècades en que Sant Boi tingués un creixement ordenat, no explosiu, buscant integrar la ciutat amb el seu entorn natural i agrícola, amb polítiques de protecció vers aquests espais, com és l’impuls i defensa del propi Parc Agrari i la integració dins el consorci que el promou,o les actuacions dutes a terme a les basses de Can Dimoni i la integració d’aquest ajuntament al Consorci dels Espais Naturals del Delta. Un model on tots, partits, entitats i ciutadania hem tingut clar que el creixement econòmic no passa per les requalificacions de sòls i pel totxo massiu, i que ara n’estem pagant les conseqüències...
Acabant ja, avui donant suport a la moció que s’ha de votar, i que ve avalada per la feina dels 38 anys d’història del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, del qual en formo part, teniu la oportunitat, com a representants de la ciutadania, de reafirmar aquest compromís amb Sant Boi i del model de ciutat basat en els seus valors històrics, culturals i naturals, reafirmant un model de ciutat de creixement equilibrat, amb personalitat, i que pugui passar a generacions futures de santboians i santboianes.
Finalment, ja a títol personal, com bé sabeu molts de vosaltres, qui us parla és fill d’aquest paisatge, la Marina de Sant Boi. Junt amb ell, el paisatge de les vinyes de cirerers a muntanya conformen el nostre paisatge, digne com qualsevol altre,.... no el deixem perdre.
Gràcies per la seva atenció.
veu dissident: P$C,un cop més una mala companyia.
veu dissident: P$C,un cop més una mala companyia.: Ahir al ple de Sant Boi és va tirar endarrere la moció entrada per ICV a instàncies de la Plataforma aturem l’eurovegas. La moció que pre...
En 8 claves: ¿Cómo funciona “el rescate” de un país?
Alberto Sicilia, investigador en física teórica, autor del blog Principia Marsupia y comunicador nato, acaba de estrenarespacio de análisis en Periodismo Humano: Polvo de Estrellas
La idea de esta entrada es explorar algunas preguntas sobre la situación que vivimos: ¿qué es un “rescate”?, ¿cómo funciona?, ¿cuáles son las consecuencias para los ciudadanos? Comenzamos por las cuestiones básicas y avanzamos hacia los detalles más finos.
Como siempre, este texto pretende ser una chispa para encender el debate. Os ruego que añadáis vuestras opiniones/matices/críticas en los comentarios. Entre todos, podemos ayudarnos a comprender cómo funciona este mundo que nos rodea.
1.- ¿Cómo se financian los servicios públicos de un país?
En principio, un país financia sus servicios públicos (educación, sanidad, pensiones, etc.) con el dinero que recauda por impuestos.
Si el país gasta más de lo recauda, el gobierno puede buscar dinero en los mercados financieros mediante la emisión de deuda.
Emitir deuda es pedir un préstamo que será devuelto con ciertos intereses en un plazo determinado. El gobierno organiza una subasta y adjudica su deuda al inversor que ofrece el tipo de interés más bajo.
En estos momentos, los inversores piden, para el bono a 10 años, un interés del 6.41% a España y un 1.20% a Alemania.
La diferencia entre el interés del bono español y el del bono alemán, 641-120 = 521, es la famosa “prima de riesgo”.
2.- ¿Cuándo se produce un rescate?
Si el tipo de interés que piden los inversores es demasiado alto, no tiene sentido emitir deuda porque será imposible devolverla.
En ese momento, los estados pueden solicitar “un rescate”: en vez de buscar el préstamo en los mercados financieros, piden el dinero al FMI o a otras instituciones internacionales.
Los rescates de Grecia, Irlanda y Portugal se produjeron cuando los inversores pedían alrededor del 7% por el bono a 10 años. A partir de ese nivel, los préstamos son insostenibles.
3.- ¿Un rescate es la única opción que tiene un gobierno con problemas financieros?
No. Un país siempre puede “negarse a pagar su deuda” (los periódicos suelen utilizar el termino inglés, “default”). Un estado también puede considerar la “reestructuración” de la deuda: por ejemplo, negociando con los inversores que la cantidad a devolver sea menor de la acordada o en un plazo más largo.
El default tiene una gran ventaja (de un día para otro, tu deuda desaparece) y también grandes incovenientes: 1) A partir de ese momento, no puedes gastarte ni un euro más de lo que recaudes 2) Pueden pasar muchos años hasta que algún inversor vuelva a confiar en prestarte dinero y 3) Un default español se llevaría por delante todo el sistema financiero europeo y los gobiernos del continente tendrían que rescatar a sus bancos.
Un dato curioso: en 1557, España fue la segunda nación en la historia que suspendió el pago de su deuda. Al llegar al trono, Felipe II se dió cuenta de que los metales preciosos de América no eran suficientes para pagar los intereses de la deuda contraída por su padre con los banqueros holandeses. El mismo rey volvió a declarar bancarrota en 1577 y 1597. En total, nuestro país ha dejado de pagar su deuda en 14 ocasiones.
La última vez que España declaró un default fue en 1939, cuando al terminar de la guerra civil, Franco se negó a pagar la deuda contraída por el gobierno de la República.
Aquí tenéis una lista de todos los defaults que se han producido en el mundo.
La última vez que España declaró un default fue en 1939, cuando al terminar de la guerra civil, Franco se negó a pagar la deuda contraída por el gobierno de la República.
Aquí tenéis una lista de todos los defaults que se han producido en el mundo.
Como el default es una opción que ahora parece no contemplarse, vamos a centrarnos en los “rescates”.
4.- ¿Quién hace los rescates?
El FMI es, normalmente, el organismo internacional encargado de “rescatar” a países con problemas financieros.
Los rescates de Grecia, Irlanda y Portugal están supervisados por una “troika”formada por el FMI, la Comisión Europea y el Banco Central Europeo.
5.- ¿De dónde sale el dinero para los rescates?
El FMI está financiado por los gobiernos de todo el mundo. La contribución y el poder de voto de cada país son, aproximadamente, proporcionales al tamaño de su economía (excepto para China). Los gobiernos con más poder en el FMI son los de EEUU (16% de los votos), Japón (6%) y Alemania (5%).
Para lidiar con la crisis europea, la UE creó otras dos entidades que pueden prestar dinero: el“Fondo Europeo de Estabilidad Financiera” (EFSF) y el “Mecanismo Europeo de Estabilidad Financiera” (EFSM).
En el EFSF, Alemania contribuye con un 27%, Francia un 20%, Italia un 18% y España un 12%.
El EFSM se apoya sobre el presupuesto de la UE, cuyos mayores contribuyentes son, por este orden, Alemania, Francia, Italia, Reino Unido y España.
El EFSF puede prestar hasta un límite de 440.000 millones, el EFSM hasta 60.000 millones y el FMI hasta 250.000 millones. En total, la capacidad de préstamo es de 750.000 millones de euros.
6.- ¿Cuáles son las condiciones para obtener un préstamo de “la troika”?
Aquí está el jugo del asunto. Los préstamos del FMI/troika son muy diferentes de los obtenidos en los mercados financieros.
Cuando un gobierno emite deuda en los mercados financieros, puede gastarse como quiera el dinero obtenido. Los inversores pueden estar más o menos contentos (en cuyo caso, te pedirán un interés más bajo/alto en la próxima subasta), pero no tienen un poder directo para marcar las decisiones políticas del estado.
Por contra, los préstamos del FMI/troika están condicionados a que el gobierno que los recibe implemente reformas muy concretas. La troika presta dinero “por tramos”:según el gobierno va adoptando las medidas que ellos imponen, van soltando el dinero. Y si el gobierno no cumple, cortan la financiación y el país se va al carajo. Un país intervenido pierde su soberanía para tomar decisiones políticas.
7.- ¿Qué condiciones impusieron a Grecia?
- Cambiar la Constitución para que el pago de la deuda tenga prioridad sobre cualquier otro gasto público.
- Despido de 150.000 empleados públicos en dos años (teniendo en cuenta la población griega, esto correspondería a 700.000 en España).
- Recorte del salario mínimo desde 751 euros a 580 euros (y 510 euros para los menores de 25 años).
- Los Presupuestos tienen que ser aprobados por la troika antes de ser votados en el Parlamento.
- Supervisores de la Comisión Europea instalados permanentemente en Atenas.
- Recortes en pensiones y gasto sanitario.
- Privatización de empresas públicas.
El rescate de Grecia está provocando una tragedia: el desempleo se ha duplicado, los salarios han bajado un 30% y se han disparado el número de personas sin hogar y los suicidios.
Más terrible aún: todo este sufrimiento humano puede resultar gratuito. Como la economía griega se está contrayendo tan rápido, los ingresos por impuestos se están desplomando, así que Grecia puede acabar con el mismo porcentaje de deuda con el que comenzó.
8.- ¿Cuál es la situación de España?
Nuestro problema es que el gobierno busca mucho dinero para tapar el agujero de los bancos. Pero como ya estamos emitiendo nuestra deuda a un interés altísimo, está claro que no vamos a obtener ese dinero en los mercados. La solución sólo puede venir de Europa.
¿Conseguiremos ese dinero sin entrar formalmente en un rescate? Y aunque no sea un rescate, ¿qué condiciones impondrá Alemania?
Tendremos la respuesta en pocas semanas.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)