Javier de la Rosa explica los trapos sucios de los Pujol al "pequeño Nicolás".
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Video. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Video. Mostrar tots els missatges
"Dinamitzadors econòmics"
Jordi Pujol Ferrusola desava la seva col·lecció de cotxes en una nau de l'empresa constructora COPISA, empresa contractista amb la Generalitat...
"Facilitadors"
Corrupció de bon matí: els esmorzars d'Artur Mas amb Lluís Prenafeta i els "facilitadors"...
PERDRE UN ULL / PERDER UN OJO
Ester Quintana, de 42 anys va perdre un ull per l'impacte d'un projectil llançat pels Mossos d'Esquadra el 14N. La seva versió contradiu frontalment la del Conseller d'Interior, Felip Puig. ///// Ester Quintana, de 42 años perdió un ojo por el impacto de un proyectil lanzado por los Mossos de Esquadra el 14N. Su versión contradice frontalmente la del Conseller de Interior, Felip Puig.
Font: 15mbcn.tv
Discurs al Ple de Sant Boi en nom de la Plataforma Aturem Eurovegas (29/5/12)
Al bloc de l'autor: http://bestiolesdemarina.blogspot.com.es/2012/05/discurs-al-ple-de-sant-boi-en-nom-de-la.html
Benvolgut alcalde, regidors i públic, des de la Plataforma Aturem Eurovegas volem deixar palès en aquest Ple les nostres raons per les quals gent diversa d’arreu ens ha portat a ser avui aquí.
Evidentment en 5 minuts no dóna temps d’exposar totes les raons en contra de la possible construcció d’una rèplica de la ciutat de Las Vegas a Europa, com va publicar el Daily Telegrah, novembre de 2011 que és quan va començar a aparèixer aquest tema sempre via premsa. I com bé és públic, un dels dos llocs candidats és el delta del Llobregat, l’altre és al sud de Madrid.
La premsa del nostre país es va fer ressò de la visita del sr. Adelson (màxim accionista de Las Vegas Sands) al president de la Generalitat. També
En primer lloc sobta l’oferiment de l’espai triat, tota la Marina santboiana, un sector de Cornellà, un serrell del nord del terme del Prat i arribant fins a la Marina de Viladecans: o sigui el Parc Agrari del Baix Llobregat, sòl no urbanitzable, el qual forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona juntament, per citar-ne un parell, el Parc de Collserola o el del Montseny. I contradient el Pla Territorial Metropolità de Barcelona aprovat l’abril de 2010 i que confirmava aquesta protecció...
És un fet, el plantejar fer desaparèixer l’espai no construït del delta per complet, que ni en temps del Franquisme s’havia arribat a plantejar un projecte similar: urbanitzar-ho per complert TOT. Amb l’arribada de la Democràcia es va voler confirmar que aquest espai no es destruís.
Fins a l’arribada d’aquesta proposta, la gestió del planejament del delta dels darrers anys havia estat a l’alçada d’un país avançat, sabent combinar i compensar, el creixement logístic, especialment el port, amb la protecció i actuacions de millora de l’entorn natural i agrícola, creant els consorcis del Parc Agrari i el dels Espais Naturals del Delta del Llobregat...
Ara, el fet que algú des de fora ens plantegi anar enrere i desfer el consens i la voluntat de totes les administracions amb competències sobre aquest territori, ja és motiu de rebuig.
Ens trobem amb la manca de transparència (als ciutadans no se’ns diu res de forma oficial), i d’ètica democràtica, que encara agreuja encara més la qüestió; i pel que fa al planejament i el seu menyspreu, abandonant el model seguit fins ara, propi d’un país europeu i madur, i la tornada a un nou desarrollismo tan criticat, al model del totxo que tan mal ens està fent, la veritat desconcerta i indigna... s’ens estan rifant el delta, el nostre model de territori!
En segon lloc, en el cas concret d’aquest projecte. Què voldria dir construir una ciutat com Las Vegas al bell mig de Marina?
En primer lloc, estem parlant d’un tipus de negoci en que els seus ingressos i atracció es basen en el joc i es complementen amb activitats comercials. No és el MIT de Massachussets precisament.
Què i qui pot venir a instal·lar-se al voltant d’aquest complex? De ben segur que no seran centres de recerca I+D. Perquè Sant Boi passarà a ser perifèria de Barcelona a ser perifèria de Las Vegas.
En segon lloc, segons el que s’ha anat sabent via premsa econòmica i generalista, la nova ciutat arribaria a una extensió d’unes 800 hectàrees; és a dir, una extensió urbana igual o superior a la de ciutats com Girona, Lleida o Tarragona.
I aquestes 800 hectàrees no són al desert de Nevada.Qualsevol projecte que vulgui ocupar aquest espai significa per Sant Boi i el delta la destrucció d’una quarantena de masies (gairebé totes! Cal Penyasco, Cal Tomabrella) i d’un paisatge cultural elaborat durant segles, amb quilòmetres de valls, pluvials i filloles, que ha donat fires com la Puríssima o activitats com la Carxofada.
En definitiva, la pèrdua de la nostra identitat com a col·lectiu i la seva substitució per una cultura de cartró pedra, banal i aliena al país.
Però hi ha més conseqüències de la pèrdua de l’espai agrari:
- dependència absoluta dels aliments que venen de fora (en contra de les polítiques actuals dels aliments de km0).
- Inviabilitat dels espais humits del delta, entre ells les basses santboianes de Can Dimoni.
- Agreujament de la disponibilitat d’aigua dels aqüífers del delta a causa de la limitació de recàrrega per infiltració per pluja i reg dels pagesos.
- Augment de la subsidència del delta, al construir-hi més a sobre.
- Afectació al recent recuperat Parc Fluvial del Llobregat, amb una gran avinguda a sobre...
Però concretant a Sant Boi, si mai cap projecte constructiu, el que sigui, i acaba venint i ocupant gairebé 1/3 part del nostre terme municipal, que significarà més enllà del que he dit fins ara?
Doncs ben senzill, abandonar el consens i desfer el model de ciutat i territori que entre TOTS, dic tots, hem anant bastint des de l’arribada de la democràcia als ajuntaments. És a dir, desfer les polítiques municipals d’aquestes últimes dècades en que Sant Boi tingués un creixement ordenat, no explosiu, buscant integrar la ciutat amb el seu entorn natural i agrícola, amb polítiques de protecció vers aquests espais, com és l’impuls i defensa del propi Parc Agrari i la integració dins el consorci que el promou,o les actuacions dutes a terme a les basses de Can Dimoni i la integració d’aquest ajuntament al Consorci dels Espais Naturals del Delta. Un model on tots, partits, entitats i ciutadania hem tingut clar que el creixement econòmic no passa per les requalificacions de sòls i pel totxo massiu, i que ara n’estem pagant les conseqüències...
Acabant ja, avui donant suport a la moció que s’ha de votar, i que ve avalada per la feina dels 38 anys d’història del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, del qual en formo part, teniu la oportunitat, com a representants de la ciutadania, de reafirmar aquest compromís amb Sant Boi i del model de ciutat basat en els seus valors històrics, culturals i naturals, reafirmant un model de ciutat de creixement equilibrat, amb personalitat, i que pugui passar a generacions futures de santboians i santboianes.
Finalment, ja a títol personal, com bé sabeu molts de vosaltres, qui us parla és fill d’aquest paisatge, la Marina de Sant Boi. Junt amb ell, el paisatge de les vinyes de cirerers a muntanya conformen el nostre paisatge, digne com qualsevol altre,.... no el deixem perdre.
Gràcies per la seva atenció.
Ignacio Ramonet: 'Els mercats, un poder sense societat'
Ignacio Ramonet ens diu que cal que la societat es mobilitzi i es conscienciï perquè la prioritat dels polítics i els estats sigui l'ésser humà i no les finances o els bancs.
De mica en mica, inexorablement, l’última frontera que humanitzava el capitalisme a Europa, l’estat del benestar, es va esmicolant, sobretot als països de la perifèria, com és el cas d’Espanya.
Els mercats, amb servidors tan extraordinàriament servils com els mandataris europeus, han dictat la seva llei. I la seva llei és clara, com va dir el president del Banc Central Europeu i ex Goldman Sachs, Mario Draghi, en una entrevista a “The Wall Street Journal”: “...there is no escape from tough austerity measures and that the Continent's traditional social contract is obsolete...” (“...no hi ha alternativa a les mesures d’austeritat i que el tradicional contracte social del continent ha quedat absolet...”). Cal dir o afegir-hi alguna cosa més?
Diuen que estudiar en un seminari imprimeix caràcter. S’imaginen el caràcter que et pot quedar després d’haver estat executiu o “crupier” del totpoderós Goldman Sachs?
El nostre convidat ho explicava així l’any 1997: “La mundialización financiera ha creado de esta forma su propio Estado. Un Estado supranacional, que dispone de sus aparatos, de sus redes de influencia y de sus propios medios de acción. Se trata de la constelación formada por el Fondo Monetario Internacional (FMI), el Banco Mundial, la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE) y la Organización Mundial del Comercio (OMC). Estas instituciones hablan con una sola voz –amplificada por la práctica totalidad de los media– para exaltar las "virtudes del mercado.
Este Estado mundial es un poder sin sociedad, ya que este rol es ejercido por los mercados financieros y las empresas gigantes de los que son mandatarios. El resultado es que las sociedades realmente existentes son sociedades sin poder. Y todo esto no deja de agravarse”.
Ell és Ignacio Ramonet, és doctor en Semiologia i Història de la Cultura per l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París i catedràtic de Teoria de la Comunicació per la Universitat Denis-Diderot.
Especialista en geopolítica i estratègia internacional i consultor de l’ONU, és director de “Le Monde Diplomatique” en espanyol i cofundador de l’organització no governamental Observatori Internacional dels Mitjans de Comunicació (Media Watch Global), de la qual n’és president. També és un dels impulsors del moviment internacional ATTAC.
http://blogs.tv3.cat/ensingular.php?itemid=45819
Jordi Arasa, el sotsinspector que detenia persones discapacitades
Jordi Arasa, sotsinspector de les ARRO (Àrea de Recursos Regionals Operatius) dels Mossos d'Esquadra a Barcelona, és l'agent responsable de la detenció kafkiana (vídeo)que es va produir ahir contra una persona discapacitada. José Miguel Esteban Lupiañez circulava al vespre, en cadira de rodes, en la manifestació de solidaritat convocada a Barcelona per protestar contra l'empresonament de 4 joves rere la vaga general. Esteban Lupiañez transitava per la vorera del carrer Rosselló, entre els carrers Entença i Nicaragua. Per la mateixa vorera, va maniobrar una furgoneta de les ARRO (mossos) que, avançant, es va situar darrera el ciutadà.
De seguida, el sotsinspector de les ARRO, que anava a peu davant de la furgoneta, va intentar empényer la cadira de rodes cap a la calçada. La cadira, mecanitzada, ho va impedir. En aquell moment, l'agent va donar cops de mà al cos del ciutadà i, en un estira-i-arronsa, sel va endur, en sentit contrari, cap a la paret. Finalment el va agafar a pes i el va introduir de cop i en volandes dins el furgó antiavalot. La furgoneta va marxar i la cadira va quedar, buida, abandonada, enmig del carrer. Esteban Lupiañez va quedar detingut i fou traslladat a la comissaria de Les Corts.
Habeas corpus i denuncia ciutadana
Allà es van desplaçar, acabada la manifestació, diversos ciutadans, que van retornar la cadira de rodes i la van lliurar als Mossos d'Esquadra. Poc després, passades les onze de la nit, set d'aquests ciutadans van acudir als jutjats de guàrdia de la Ciutat de la Justícia per interposar denúncia contra la policia autonòmica pels fets presenciats. Entre les set persones que la van interposar hi figura Eva Fernàndez, expresidenta de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB).
Allà es van desplaçar, acabada la manifestació, diversos ciutadans, que van retornar la cadira de rodes i la van lliurar als Mossos d'Esquadra. Poc després, passades les onze de la nit, set d'aquests ciutadans van acudir als jutjats de guàrdia de la Ciutat de la Justícia per interposar denúncia contra la policia autonòmica pels fets presenciats. Entre les set persones que la van interposar hi figura Eva Fernàndez, expresidenta de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB).
Un cop fets els tràmits, el jutge de guàrdia els va comunicar que requeriria d’immediat als Mossos les claus de casa del detingut per a que la seva esposa, que resta sola a casa i pateix una greu malaltia terminal, pogués ser atesa per un infermer. L'advocat del detingut estudiava presentar a aquelles hores un habeas corpus, recurs contra la detenció il·legal, però finalment els mossos van accedir a deixar-lo en llibertat amb càrrecs de desordres públics, a quarts de dues de la matinada. Abans de fer-ho, però, la víctima va exigir ser reconeguda per un metge, ja que, a més, va denunciar haver estat agredit, cosa que farà constar a la denúncia pertinent.
Criticat des de dins i agressor el 27-M
El sotsinspector, criticat fins i tot des de dins del mateix cos de Mossos d'Esquadra per la seva praxi policial i amb veus que reclamen fa temps el seu trasllat o degradació professional, és al darrera de diversos episodis d'abús de la força, violència gratuïta i xuleria desbocada. Es dóna la circumstància que Jordi Arasa, amb número de placa professional 4364, és l'únic agent identificat que consta a la querella presentada per 57 ferits en les càrregues policials del 27 de maig de 2011, recentment arxivada. En aquella operació, Arasa va protagonitzar les pitjors escenes de violència policial contra persones que protestaven pacíficament, amb cops absolutament gratuïts. El 2006, a Esplugues de Llobregat, el mateix agent va ser qui va ordenar la polèmica càrrega contra un grup de manifestants, amb famílies i canalla, que protestaven contra el Pla Caufec. Fruit de les crítiques socials i veïnals que van suscitar aquells fets, Arasa va ser traslladat del Baix Llobregat al Barcelonès.
El sotsinspector, criticat fins i tot des de dins del mateix cos de Mossos d'Esquadra per la seva praxi policial i amb veus que reclamen fa temps el seu trasllat o degradació professional, és al darrera de diversos episodis d'abús de la força, violència gratuïta i xuleria desbocada. Es dóna la circumstància que Jordi Arasa, amb número de placa professional 4364, és l'únic agent identificat que consta a la querella presentada per 57 ferits en les càrregues policials del 27 de maig de 2011, recentment arxivada. En aquella operació, Arasa va protagonitzar les pitjors escenes de violència policial contra persones que protestaven pacíficament, amb cops absolutament gratuïts. El 2006, a Esplugues de Llobregat, el mateix agent va ser qui va ordenar la polèmica càrrega contra un grup de manifestants, amb famílies i canalla, que protestaven contra el Pla Caufec. Fruit de les crítiques socials i veïnals que van suscitar aquells fets, Arasa va ser traslladat del Baix Llobregat al Barcelonès.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)